Capcer

Esquema d'una casa d'una sola planta amb tres parets laterals o pinyons, encara que només es poden veure dues (ressaltats en groc).
El pinyó d'un xalet tradicional (vall de l'Abondance, Chablais francès)

Un capcer [1] o pinyó, [2] en arquitectura, és la part superior triangular de la paret o mur d'un edifici utilitzat per disposar els pendents de la coberta, que s'hi recolzen (determinant la tipologia de coberta anomenada a dues aigües). És un element arquitectònic que remata la façana o mur testera i que queda emmarcat per les dues vessants de la teulada: va des dels alers fins al carener, encara que després es van desenvolupar parets laterals que sobrepassaven la coberta i va passar a ser la part per sobre dels alers, fossin o no evidents. En origen, aquesta paret o mur era portant, encara que amb la introducció de sistemes estructurals basats en l'ús de pilars i bigues, el pinyó o paret lateral perdre el seu caràcter resistent i pas a designar la forma d'un tancament vertical acabat en triangle, exterior o interior, d'una edificació amb coberta a dues aigües. Per extensió, també s'anomena paret lateral a tota la façana de l'edifici quan es configura d'aquesta manera.

Segons es van desenvolupar, van anar complint cada vegada més funcions ornamentals, com els hastiales escalonats (que presenta els vessants amb graons), en dents de serra o de volutes.[3]

En català, de vegades s'empra la veu gablet com a sinònim, encara que aquesta s'ha de reservar per designar un element merament decoratiu, molt significatiu de l'arquitectura gòtica, usat per ressaltar la verticalitat de les edificacions. També s'usa la veu «aguilón» per assenyalar l'angle superior de la paret d'un edifici cobert per una teulada a dues aigües, en general reservat als petits parets laterals triangulars que rematen les golfes.[4] I per analogia i incorrectament, s'empra la veu frontó, que designa un element de l'arquitectura clàssica compost per un timpà envoltat per un marc i disposat sobre el entaulament, per un marc i que descansa en general sobre columnes o obertures, només similar a la forma triangular. Les parets laterals no marquen la seva vora inferior amb una cornisa horitzontal i queden integrats en la resta de la façana (si aquesta presenta cornises o un altre tipus de delimitacions horitzontals, es marquen en una línia diferent de la de la base del triangle de la paret lateral).

Stavkirke pròpia de l'arquitectura nòrdica.
Willow Prairie Cabin [5] ("cabanya de la praderia de el salze"), Oregon, una típica cabana de la praderia de l'Oest dels Estats Units, utilitzada en la colonització, mitificada per la ideologia de la "frontera" i de gran presència en literatura, cinema i televisió (la casa de la pradera).
  1. La RAE define hastial como: «Parte superior triangular de la fachada de un edificio, en la cual descansan las dos vertientes del tejado o cubierta, y, por ext., toda la fachada». No recoge ninguna acepción en la voz piñon que se refiera a un elemento arquitectónico.
  2. El Diccionario de Arquitectura y Construcción recoge la voz piñón que define como: «Parte superior triangular de la fachada de un edificio desde la cornisa hasta el alero de una cubierta a dos aguas. También llamado hastial.» Disponible en línea en: .
  3. Fatás y Borrás, Diccionario de términos de arte.
  4. Véase la entrada «aguilón» en el TheFreeDictionary.com, disponible en: .
  5. "Willow Prairie Cabin - Oregon". Fuente citada en Willow Prairie Cabin

Developed by StudentB